MEMÒRIA DE PRESENTACIÓ WEB DE VERTEBRACAT
OBJECTIUS
El present apartat de Vertebrats (VertebraCat) del banc BIOCAT començà als inicis de 1999, amb l''objectiu de recopilar la informació biogeogràfica sobre la biodiversitat dels peixos epicontinentals, amfibis, rèptils, ocells i mamífers de Catalunya. S'han exclòs solament els cetacis, les foques i els peixos estrictament marins.
Actualment el VertebraCat ja compta amb un total que ultrapassen els tres-cents mil registres dels vertebrats de Catalunya i mostra la distribució actual de la major part de les espècies presents al Principat.
L'altre objectiu principal és arreplegar i buidar el màxim nombre de referències bibliogràfiques sobre biodiversitat de vertebrats a Catalunya, i que al seu torn són la font principal d'informació del banc de dades. Així l'usuari pot disposar de un buidat força important de la bibliografía associat a una localització concreta.
Finalment hom pretén també proporcionar uns texts sintètics sobre la situació de les espècies de vertebrats en referència a la seva població, biologia, status i distribució al Principat. Aquest resum va acompanyat en la mesura del possible d'imatges gràfiques (fotografies i/o dibuixos) la majoria originals de les espècies a Catalunya.
En definitiva, la consulta d'aquesta base de dades permet conèixer l'estat de les espècies i de les seves poblacions a Catalunya, així com pretén aportar una distribució de la mateixa tan fina com sigui possible. L'arxiu BIOCAT presenta a més la bibliografia associada a cadascun dels registres de les espècies recollides a la base. Finalment, dota a l'usuari d'eines essencials a l'hora d'identificar i conèixer la biologia, distribució i l'estat de conservació d'una espècie (fotografies i fitxes biològiques), que li permetran conèixer entre d'altres paràmetres els graus d'amenaça, raresa o endemicitat.
METODOLOGIA I FONTS
La taxonomia general utilitzada en la present bases de dades:
A. Salvador, & A. Marco (Eds.). Enciclopedia virtual de los vertebrados Españoles. Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid, Spain. http://www.vertebradosibericos.org
Brands, S.J. (Ed.) 1989-actualidad. The Taxonomicon. Universal Taxonomic Services, Zwaag, The Netherlands. [http://taxonomicon.taxonomy.nl/]
Diversos autors. 2010. Història Natural dels Països Catalans. Suplement Fauna i Flora. Ed. Enciclopèdia Catalana. 456 pp.
De forma específica a cadascun dels grups, la taxonomia emprada està basada en les següents obres bibliogràfiques:
Peixos continentals:
Aparicio, E., Alcaraz, C., Carmona-Catot, G., García-Berthou, E., Pou-Rovira, Q., Rocaspana, R., Vargas M.J. & Vinyoles, D. 2016. Peixos continentals de Catalunya. Ecologia, conservació i guia d'identificació. Lynx Edicions, Barcelona. 251 pp.
Doadrio, I., Perea, S., Garzón-Heydt, P. & González, J.L. 2011. Ictiofauna Contintental Española. Bases para su seguimiento. Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino. Madrid. 200 pp.
Doadrio, I. (ed.) 2001. Atlas y libro rojo de los peces continentales de España. Ministerio de Medio Ambiente. Madrid. 364 pp.
Kottelat, M. & Freyhof, J. 2007. Handbook of European Freshwater Fishes. Kottelat, Cornol, Switzerland and Freyhof, Berlin, Germany. 646 pp.
Amfibis i rèptils:
Carretero, M. A., Martínez-Solano, I., Ayllón, E. & Llorente, G. 2018. Lista patrón de los anfibios y reptiles de España (Actualizada a diciembre de 2018) [consulta: febrer de 2020]. Basada en la primera llista patró: Montori, A. i col. 2005. Conclusiones de nomenclatura y taxonomía para las especies de anfibios y reptiles de España. Montori, A. & Llorente, G. A. (coord.). Asociación Herpetológica Española, Barcelona.
Darrel Frost & The American Museum of Natural History. Amphibian Species of the World 6.0 http://research.amnh.org/vz/herpetology/amphibia/
García París, M., Montori, A. & Herrero, P. 2004. Amphibia. Lisamphibia. In: Fauna Ibérica, vol. 24. Ramos, M. A. i col. (Eds). Mus. Nac. Cien. Nat. CSIC, Madrid. 640 pp.
Llorente, G A., Montori, A., Santos, X. & Carretero, M.A, 1995. Atlas dels amfibis i rèptils de Catalunya i Andorra. Ed. Brau. Girona.
Salvador, A. (coord.) 2014. Reptiles, 2ª edición revisada y aumentada. En: Fauna Ibérica, vol. 10. Ramos, M. A. i col. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales. CSIC. Madrid. 1372 pp.
Ocells:
Clavell, J. 2002. Catàleg dels ocells dels Països Catalans. Lynx Edicions. Barcelona.
del Hoyo, J., Collar, N. J., Christie, D. A., Elliott, A., Fishpool, L. D. C., Boesman, P. & Kirwan, G. M. 2016. HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volume 1: Passerines. Lynx Edicions and BirdLife International, Barcelona, Spain and Cambridge, UK.
del Hoyo, J., Collar, N. J., Christie, D. A., Elliott, A. & Fishpool, L. D. C. 2014. HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volume 1: Non-passerines. Lynx Edicions and BirdLife International, Barcelona, Spain and Cambridge, UK.
Gil-Velasco i col. (CAC). 2015. Llista patró del Comitè Avifaunístic de Catalunya. Institut Català d'Ornitologia. 29pp.
Lepage, D. & Warnier, J. 2014. The Peters' Check-list of the Birds of the World (1931-1987) Database. Accessed on 10/02/2020 from Avibase, the World Database: http://avibase.bsc-eoc.org/peterschecklist.jsp.
Rouco, M., Copete, J. L., De Juana, E., Gil-Velasco, M., Lorenzo, J. A., Martín, M., Milá, B., Molina, B. & Santos, D. M. 2019. Lista de las aves de España. Edición de 2019. SEO/BirdLife. Madrid.
Mamífers:
Flaquer, C., Puig, X., Fàbregas, E., Guixé, D., Torre, I., Ràfols, R.G., Páramo, F., Camprodon, J., Cumplido, J.M., Ruíz Jarillo, R., Baucells, A.L., Freixas, L. & Arrizabalaga, A. 2010. Revisión y aportación de datos sobre quirópteros de Catalunya: Propuesta de Lista Roja. Galemys 22 (1): 29-61.
Palomo, L. J., Gisbert, J. & Blanco, J. C. 2007. Atlas y Libro Rojo de los Mamíferos Terrestres de España. Dirección General para la Biodiversidad-SECEM-SECEMU, Madrid, 588 pp.
Purroy, F.J. 2016. Mamíferos de España. Lynx Edicions. 320pp.
Serra-Cobo, J., López-Roig, M., Bayer, X., Amengual, B. & Guasch, C. 2008. Ratpenats. Ciència i mite. Publicacions de la Universitat de Barcelona, Barcelona.
Wilson, D. E. & Reeder, D. M. (eds.), 1993. Mammal species of the world: a taxonomic and geographic reference. Smithsonian Institution Press. Washington & London.
El present arxiu està basat en materials de diversa procedència. La informatització de material bibliogràfic en especial espanyol (revistes, monografies locals, tesis doctorals i llibres) forneix el fort de la base de dades, complementades amb treballs estrangers i amb alguns materials inèdits del s. XX procedents dels arxius personals dels Drs. Xavier Ferrer i Adolf de Sostoa, i del grup d'herpetologia del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona. Diverses monografies de les Trobades d'Estudiosos organitzades per la Diputació de Barcelona o llibres faunístics com Els sistemes naturals dels aiguamolls de l'Empordà, La Fauna Vertebrada d'Osona, i la Fauna del Parc Natural del Cadí-Moixeró (Vertebrats) són un exemple d'aquests materials.
També un volum important de la bibliografia incorporada a la base de dades, correspon als documents de l'arxiu intern del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Aquests documents són des de memòries tècniques, treballs desenvolupats en zones d'interès a encàrrecs propis del departament. Aquesta part ha estat coordinada per el Dr. Javier Palazón i la biòloga Aïda Tarragó principalment.
Amb l'objectiu de millorar la informació de l'arxiu VertebraCat i representar de forma més ajustada la distribució de les espècies de vertebrats a Catalunya, s'han incorporat diversos re3gistres procedents de bases de dades informatitzades públiques i no públiques. Les més destacades són, entre d'altres, la base de dades de l'Associació Herpetològica Espanyola (AHE) i la base de dades de l'Institut Català d'Ornitologia (ICO).
Amb el temps es van incorporant altres arxius personals i materials de museus locals i de parcs i reserves naturals, així com arxius faunístics sobre vertebrats de diverses institucions catalanes i de la resta de l'estat (com les dades procedents de les recuperacions d'ocells anellats a la resta d'Europa).
Fins ara, s'han seleccionat amb preferència materials contemporanis o moderns, a poder ser georeferenciats com els atlas zoològics aixecats amb cartografía UTM de quadre 10 x 10 km. També treballs sintètics d'espècies en el marc català amb preferència sobre buidats exhaustius de territoris petits molt treballats (delta de l'Ebre, delta del Llobregat, etc.). En el cas dels ocells la selecció primordial ha estat les dades de nidificació per tal com els mapes de reproducció són els més útils i importants per a la gestió, la planificació i la conservació.
També s'ha adoptat el criteri que les revistes espanyoles de temàtica naturalista es buidessin des del primer número. Així, referent a les obres de caire general s'han buidat des del primer número i de forma pràcticament completa les revistes: Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural (1902-), les Publicacions del Departament de Zoologia de la Universitat de Barcelona (1955-1988) actual Historia Animalium (1992-1997), Miscel·lània Zoològica (1959-2000), actual Animal Biodiversity and Conservation (2001-) i el Butlletí del Parc Natural del delta de l'Ebre (1985-2003). El criteri ha estat buidar preferentment les revistes en format paper que no estan fàcilment accesibles per Internet.
Altres revistes temàtiques buidades total o parcialment són pels rèptils i amfibis el Butlletí de la Societat Catalana d'Herpetologia i la Revista Española de Herpetología els resultats dels quals al web es troben sota l'epígraf de "Arxiu Herpetologia. Departament de Biologia Animal. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona". En temàtica ornitològica les revistes buidades són: Ardeola (1954-), La Garcilla (1984-2003), el Butlletí del Grup Català d'Anellament (1981-2003), actual Revista Catalana d'Ornitologia (2004-) i L'Abellerol o Butlletí de Contacte del Grup Català d'Anellament (1990-2000).
Malgrat la preferència en la selecció primera pels materials moderns, de mica en mica s'estan incorporant també materials més antics ja que aspirem que l'arxiu sigui cronològicament el més complet possible. Un bloc de citacions important introduït procedeix del Catàleg de Fauna Vertebrada de Catalunya fet per diversos especialistes catalans coordinats per el Dr. J. Gosàlbez en el 1997 per encàrrec del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya (actual Departament de Territori i Sostenibilitat, on es troba aquest material). Aquest catàleg no va arribar-se a publicar mai, i s'han buidat només les citacions concretes conegudes excloent les que els autors marcaven com de suposada distribució potencial (cas de moltes citacions de mamífers).
De la llista de materials treballats (més de 2.000 títols de bibliografia i altres fonts), aquí solament es comenten alguns materials considerats importants, pero la consulta de la base de dades permet accedir amb facilitat a la llista completa de bibliografia.
En peixos cal remarcar el buidat de l'Atlas y libro rojo de los peces continentales de España i d'algunes monografies locals o comarcals com la ictiofauna continental del delta de l'Ebre, l'estat i evolució de les poblacions de peixos en el parc natural del Montseny, la distribució i diagnosi dels peixos del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, la ictiofauna dels aiguamolls de l'Empordà o els peixos de la Tordera, així com publicacions del laboratori d'Ictiologia del Departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona.
En amfibis i rèptils s'han incorporat materials procedents del Banco de Datos de Biodiversidad de la Dirección General de Conservación de la Naturaleza del Ministerio de Medio Ambiente a Madrid, inclosa la totalitat de citacions a Catalunya de l'Atlas y libro rojo de los anfibios y reptiles de España així com alguns d'originals inèdits. També del llibre Atlas de anfibios y reptiles de la Comunidad Valenciana publicat pel Boletín de la Asociación Herpetológica Española s'han buidat les citacions corresponents a les zones frontereres amb Catalunya. Igualment cal citar la introducció d'articles monogràfics com l'herpetofauna del delta de l'Ebre i sobre tot dades inèdites d'amfibis i rèptils del grup d'Herpetologia de la Facultat de Biologia de Barcelona, a més d'altres citacions provinents de les publicacions herpetològiques de caire corològic aparegudes al llarg d'aquests anys.
En mamífers cal destacar la incorporació de la totalitat de citacions a Catalunya de l'Atlas de los mamíferos terrestres de España, mitjançant l'arxiu de la SECEM (que aporta més informació que la pròpia publicació de l'Atlas), pertanyent al Banco de Datos de Biodiversidad de la Dirección General de Conservación de la Naturaleza del Ministerio de Medio Ambiente a Madrid. També s'ha buidat el llibre Els grans mamífers de Catalunya i Andorra de Lynx edicions, algunes monografies publicades com Els mamífers de Tordera o Els micromamífers de les Illes Medes, algunes tesis doctorals, així com la introducció de dades inèdites de l'arxiu personal de diferents membres de la unitat de Vertebrats del Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona.
En ocells cal remarcar l'entrada de part de les citacions faunístiques pertanyents a l'Arxiu Central de citacions de l'Institut Català d'Ornitologia des de 1996. Aquesta base de dades (ORNITOCITES) és la font que forneix els Anuaris Ornitològics de Catalunya. La base de dades de l'Arxiu Central inclou totes les citacions dels anuaris publicats més altres d'originals no publicades. Per tant no s'han buidat els Anuaris publicats sinó que s'han transvasat les citacions directament de l'arxiu central. També s'han extret volums d'informació important d'algunes monografies locals com Els rapinyaires diürns del Vallés Oriental, la Fauna Vertebrada d'Osona o Els Ocells del Vallès Oriental. Una font qualitativament interessant de materials històrics prové de l'arxiu personal del Dr. Xavier Ferrer d'on s'han extret totes les citacions d'espècies rares que es van utilitzar en l'elaboració del volum d'ocells (vol. 12) de la Història Natural dels Països Catalans, publicat per la Fundació Enciclopèdia Catalana en la primera edició de 1986. També d'aquest mateix arxiu surten a la llum pública els mapes complets d'una vintena d'espècies protegides, com el falcó pelegrí, el trencalòs, el duc, etc. que es publicaren encriptades en el 1984 en l'Atlas dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra de Ketres Ed. S'incloeixen aquí ja que tenen un alt interès per a la conservació i la planificació ambiental, i són molt escasses les fonts amb distribucions acurades. També d'aquest mateix arxiu s'han buidat diaris inèdits o parcialment publicats de prospeccions ornitològiques fetes per estrangers a Catalunya als anys seixanta i setanta del s. XX com alguns de la Royal Air Force Ornithological Society (RAFOS) a la Costa Brava i al delta de l'Ebre.
Donada la creixent importància de la introducció d'espècies exòtiques com a factor d'alteració de la biodiversitat, en els últims anys es procura recollir les citacions corresponents a aquestes espècies, en especial les que estan en procés d'expansió a Catalunya.
Finalment, un altre bloc de materials originals independent de la resta de l'arxiu VertebraCat, proporciona una fitxa biològica sintètica sobre característiques de la situació de les espècies de vertebrats no marins a Catalunya. Aquesta fitxa inclou informació sobre la taxonomia (ordre i família), sinonímies científiques, noms en castellà, anglès i francès, noms populars (recull molt extens en el cas dels ocells), situació a Catalunya, població (reproductora i hivernal en el cas dels ocells), freqüència, categoria segons l'origen biogeogràfic (indígena, escapada de captivitat, etc.), endemicitat (exclusiva de Catalunya), estat de conservació a Catalunya, i fotografies i/o dibuixos sobre l'espècie. En aquest apartat, a més de responsables taxonòmics del present web, hi han col·laborat Jordi Clavell, José Luis Copete, Joan Estrada, Sergi Herrando i Vittorio Pedrochi i s'ha consultat bibliografia com Espècies protegides i amenaçades: fauna vertebrada continental (2019) de l'Institut d'Estudis Catalans, entre d'altres.
PERSONAL I CRÈDITS
El responsable general de la secció de vertebrats és el Dr. Xavier Ferrer i Parareda, també responsable específic del grup dels ocells. Per a la resta de grups taxonòmics els responsables són:
Amfibis i rèptils- Drs. Gustavo Llorente i Cabrera (1999-) i Olatz San Sebastián Mendoza (2011-)
Peixos- Drs. Adolfo de Sostoa i Fernàndez (1999-) i Alberto Maceda Veiga (2016-)
Mamífers- Dr. Antoni Arrizabalaga i Blanch (2005-) i rat-penats Dr. Carles Flaquer Sánchez (2011-).
Els becaris contractats i ajudants destacats han estat: Eva Ribes Español (1999-2004), Nuno Caiola (1999-2000), Miquel Vila (2002-2005), Mònica Utjés (2006-2009) i Olatz San Sebastián (2011-).
Han col·laborat amb aportacions tècniques diverses les següents persones i organismes: Javier Palazón, Miguel Àngel Carretero, Isadora Christel Jiménez, J. Clavell, Oscar Gordo, Albert Montori, Sergi Sánchez, Antoni Serra, Laboratori d'Ictiologia del Departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona, Institut Català d'Ornitologia, Ketres editora, Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella (antic Museu de Zoologia de Barcelona), Asociación Española de Herpetología, la Generalitat de Catalunya (Departament de Territori i Sostenibilitat) i de la Dirección General de Conservación de la Naturaleza del Ministerio de Medio Ambiente a Madrid.
Crèdits de les imatges:
Tots els dibuixos i fotografies han estat cedits graciosament al web pels autors i/o propietaris de les imatges. Els autors amb un volum important de fotos son: Xavier Ferrer i Parareda, Rafael Armada, Jordi Baucells, Albert Cama, Carles Flaquer, Marc Franch Quintana, Eduardo de Juana, Carles Grande, Ferran López, Miguel Rouco i Ignacio Torre. De forma puntual han aportat fotos: Sanchez Aguado, Joxerra Aihartza, Felix Amat, Oscar Arribas, José Manuel Arcos, Pep Arcos, Salvador Carranza, Marcela Chinchilla, José Luis Copete, Daniel Escoriza, Marcel Gil, Joaquim Gosàlbez, Francisco JM Hernández, Raimon Mariné, Albert Montori, Jordi Muntaner, Eudald Pujol Buxó, Gustavo Llorente, Matxalen Pauly, Toni Ricard, Francesc Sardà, Adolf de Sostoa, José Luis Tellería, Sergi Torné, R. Martínez Vidal, Albert Viñals, Dolors Vinyoles i Jaume Xampeny. Els dibuixos publicats a diversos llibres de l'Editorial Ketres són propietat de l'editorial que va cedir els drets a Xavier Ferrer i Parareda. A tots ells, un agraïment especial per la gratuitat de les fotos.
A causa de la dificultat en l'obtenció d'imatges per a la totalitat de les espècies, unes poques s'han extret de webs d'accés lliure en especial Wikimedia Commons. La llicència i autoria associada a aquestes imatges es pot consultar en l'enllaç corresponent a l'espècie dins Wikimedia Commons o altres webs similars.
AGRAÏMENTS
J. M. Arcos, A. Bertolero, D. Bigas, R. Campeny, J. Copete, J. Estrada, J. Figuerola, X. Font, M. Franch Quintana, E. García-Berthou, G. Gargallo, F. González, R. Llinàs, M. J. López-Fuster, J. Maluquer Sostres, S. Maluquer Maluquer, S. Mañosa, A. Martínez-Vilalta, P. Mestre, A. Motis, S. Palazón, D. Oró, J. Palomo, J. Real, J. D. Rodríguez Teijeiro, C. Rosell, X. Ruiz, J. Sánchez, X. Santos, D. Sanuy, SECEM, J.C. Senar, J. Serra-Cobo, D. Sol, A. Tarragó, F. Uribe i J. Ventura.
Per suggeriments, trameses o canvis adreçar-se al Dr. Xavier Ferrer Parareda (xferrer@ub.edu), Departament de Biologia Animal (Vertebrats), Facultat de Biologia, Av. Diagonal, 643, E-08028 Barcelona.