Família: Geraniaceae Juss.
Distribució: Es tracta d'una família subcosmopolita que apareix sobretot a la franja temperada. Trobem un segon màxim de diversificació a Sud-àfrica on hi ha sobretot espècies del gènere Pelargonium. Algunes espècies arriben a zones subtropicals però només es formen a les muntanyes Morfologia General: Inclou sobretot herbes, tant anuals com perennes, i també algun arbust (Pelargonium), que presenten la superfície recoberta de pèls glandulars. De forma excepcional, el gènere Sarcocaulon fa les tiges suculentes. Morfologia Vegetativa: Les fulles són de disposició variable i poden ser oposades o alternes; en general, les inferiors tendeixen a ser oposades i les superiors solen ser alternes. Poden ser simples o compostes. Quan són simples no acostumen a ser enteres sinó que són poc o molt dentades (Geum, Erodium), de nervació palmada o més rarament pinnada. Quan són compostes solen ser palmaticompostes o més rarament pinnaticompostes. Sovint presenten estípules a la base del pecíol, que poden ser escarioses, espinoses (Dirachma) o folioses. Morfologia de la inflorescència: Les flors creixen solitàries a l'axil·la de les fulles (Dirachma, Geranium sangineum) o agrupades en inflorescències pauciflores cimoses de tipus cima o umbel·la. Aquestes inflorescències poden ser terminals o axil·lars i sovint presenten bràctees involucrals a la base. Morfologia floral: Les flors són hermafrodites, actinomorfes o zigomorfes (Pelargonium) i pentàmeres. En algunes espècies d'Erodium el desenvolupament dels pètals és desigual de manera que se'n formen dos de grans i sovint maculats, donant també un aspecte zigomorf a la flor. Les flors poden ser petites o mitjanes i generalment presenten bractèoles a la base, que en alguns gèneres es poden soldar formant un epicalze (Dirachma, Balbisia, Wendtia). El calze consta generalment de 5 o més rarament 4 (Viviana) sèpals persistents i imbricats o més rarament valvats. Al gènere Dirachma n'apareixen 8. Poden ser lliures o basalment connats en un tub lobulat. Al gènere Pelargonium el sèpal superior es prolonga per sota en un esperó nectarífer adnat al pedicel. La corol·la està formada per generalment 5 pètals o més rarament de 2 a 4 o 8 (Dirachma). Són lliures, convoluts i caducs. Ocasionalment són absents (Rhynchotheca). L'androceu està constituït per un nombre d'estams igual a una, dues (Geranium) o 3 (Sarcocaulon) vegades el nombre de pètals, que es distribueixen en 1, 2 o 3 verticils respectivament. En ocasions, el verticil més extern està format per estaminodis (Erodium). Els filaments estaminals es troben més o menys connats per la base. Les anteres són dorsifixes, introrses i de dehiscència longitudinal. El gineceu està format per 5 carpels, o més rarament 2, 3 o 8 (Dirachma), soldats en un ovari súper i dividit en 5 lòculs. A cada lòcul es desenvolupa un (Biebersteinia), dos (Geranium) o rarament molts (Balbisia) primordis seminals+br de placentació axial; aquests són artòtrops tot i que poden esdevenir campilòtrops després de la fecundació. Hi ha un sol estil que acaba en 5 estigmes. L'estil forma una columna central, prominent i persistent en el fruit. Es formen glàndules nectaríferes a la base dels estams, excepte al gènere Pelargonium que presenta, com ja hem esmentat, un esperó al sèpal superior adnat al pedicel. Tipus de pol·linització: La pol·linització és entomòfila i els insectes, bàsicament abelles, vénen a la recerca del nèctar emmagatzemat a l'interior de la flor. Per evitar l'autopol·linització les flors solen ser proterandres. Morfologia del pol·len: Els grans de pol·len poden ser aperturats o inaperturats. Quan presenten punts germinatius generalment només són tres, tot i que poden variar en nombre, de 2 a 15. Són colpats, foraminats (Viviana) o més sovint colporats (Dirachma). Un cop alliberats poden estar constituïts per dues cèl·lules, una de germinativa i l'altra de vegetativa, o per tres i aleshores n'hi ha dues de germinatives. Morfologia del fruit: El fruit és un esquizocarp que consta de 5 mericarps amb una o dues llavors a cadascun d'ells. Aquests mericarps se separen elàsticament i radial de la columna central, que correspon a l'estil persistent. Al separar-se les peces, cadascuna pren una fina tira (bec o aresta) de l'estil, i al mig queda el carpòfor que sosté els mericarps (Geranium). Alguns gèneres com Biebersteinia, Rhynchotheca i Dirachma, però no presenten aresta ja que els mericarps se separen sense agafar part de la columna central. Ocasionalment es forma una càpsula loculicida (Viviania, Balbisia, Wendtia). Morfologia de la llavor: Les llavors quasi no presenten endosperma i a l'interior es desenvolupa un embrió corbat o dret. Tipus de disseminació: Els mericarps poden ser indehiscents o dehiscents mitjançant un solc longitudinal i generalment ventral. Al gènere Geranium, els mericarps se separen de cop de baix a dalt, a conseqüència de la tensió generada pel bec quan s'asseca. D'aquesta manera alliberen les llavors a través d'un porus intern que té cada mericarp. Al gènere Erodium en canvi, els mericarps no alliberen les llavors. La part superior de l'aresta és higroscòpica de manera que es recargola sobre si mateixa de forma helicoïdal permetent, un cop dispersats, la introducció del mericarp dins el sòl. Gràcies als pèls curts i rígids de l'aresta, el mericarp introduït al sòl no pot retrocedir. A les espècies que tenen càpsula, quan aquesta s'obre, les llavors cauen a terra per gravetat. Dotació cromosòmica: El nombre bàsic de cromosomes (x) varia entre 7 i 14 cromosomes. Tant el fenomen de la poliploïdia com el de la hibridació són comuns. Principis químics: Sintetitzen alcaloides i flavonoides i més rarament també àcid el·làgic. Solen presentar olis essencials als pèls glandulars que donen fragància a les parts vegetatives de la planta. A més, acumulen cristalls d'oxalat càlcic a les cèl·lules del teixit parenquimàtic. Fisiologia: El metabolisme fotosintètic pot ser de tipus C3 o CAM en algunes espècies de Geranium. Diversitat i classificació: Aquesta família engloba unes 750 espècies agrupades en una desena de gèneres. Alguns autors, però inclouen només 5 gèneres: Geranium, amb unes 400 espècies, Erodium, Pelargonium, Monsonia i Sarcocaulon. En funció d'aquests mateixos autors, la resta de gèneres formen part de 4 famílies diferents. La família Dirachmaceae inclouria el gènere Dirachma, que difereix de les geraniàcies típiques per presentar les flors amb 8 peces a cada verticil en comptes de 5. La família Vivianiaceae inclouria els gèneres Viviania i Rhynchotheca, caracteritzats per formar una càpsula com a fruit i només presentar dos o tres carpels. La família Ledocarpaceae inclouria els gèneres Balbisia (també anomenat Ledocarpon) i Wendtia, petits arbusts que presenten epicalze, nombrosos primordis seminals+br i càpsula com a fruit. Finalment, la família Biebersteiniaceae inclouria un únic gènere, Biebersteinia, que forma un esquizocarp sense la columna central persistent i amb mericarps monosperms. Ecologia i hàbitat: Les geraniàcies viuen en hàbitats diversos i podem trobar representants de vores de camins (Geranium rotundifolium, Geranium molle), de boscs (Geranium phaeum), d'herbassars humits (Geranium pratense), de roques (Erodium rupestre),... També n'hi ha algunes que poden colonitzar zones desèrtiques, com algunes espècies de Sarcocaulon. Presència als PPCC: La nostra flora ve representada només per unes 25 espècies, totes elles dels gèneres Geranium o Erodium. Algunes són endèmiques del territori com la cargola de roca (Erodium foetidum subsp. rupestre) de Montserrat i les zones de conglomerats dels Prepirineus, la cargola sanguínia (Erodium sanguis-christi) del litoral i la cargola mallorquina (Erodium reichardii) de les illes de Mallorca i Menorca. Utilitats: " Els geranis cultivats com a plantes ornamentals pertanyen a espècies del gènere sud-africà Pelargonium, que presenta les fulles un poc crasses i les flors grans i vistoses. Algunes espècies de Pelargonium com Pelargonium graveolens es cultiven per extraure l'oli de gerani a partir de la destil·lació de les fulles i els brots joves i que s'utilitza de forma general en perfumeria. A més a més, algunes espècies de Geranium i Erodium es cultiven com a ornamentals en jardins de roques.