Família: Ericaceae
Nom cientï¿?fic: Arctostaphylos uva-ursi
Nom popular: Boixerola boixereta raïm d'óssa


Ecologia i hàbitat: Planta perenne (camèfit) de matollars dels boscos poc densos on sovint és l'arbust dominant. A vegades té actinomicets radicals associats, però s'ha posat en dubte la seva micotròfia. De fet, tampoc és clara la capacitat de fixar nitrogen atmosfèric dels fongs.
Floreix de març a juny.

Morfologia general: És una mata prostrada i molt ramificada, que fa extenses catifes d'1-3 dm d'alçària. Les tiges arriben als 150 cm de longitud. Les vegetatives són prostrades i tenen els entrenusos llargs. En canvi, les tiges reproductives els tenen més curts i són més o menys erectes. L'escorça és grisosa o bru-vermellosa i rugosa; i els branquillons joves són pubescents i glandulosos.
Morfologia vegetativa: Les fulles, de 10-30 per 3-13 mm, són alternes, planes, coriàcies i erecto-patents. El limbe és espatulat, gruixut i amb l'àpex variable, d'obtús a emarginat. Normalment és pubescent al nervi mitjà i marges, i clarament reticulo-nervat. És fosc i lluent a sobre i pàl·lid sota.
El pecíol és curt, d'1 a 3 mm. Les fulles tenen a la base dues estípules linear-lanceolades u ovades, ciliades i caduques.

Morfologia floral: La inflorescència és un raïm terminal pauciflor amb les bràctees semblants a les fulles però més petites. Hi ha 2 bractèoles a la base del pedicel·le floral.
Les flors són pentàmeres, actinomorfes i hermafrodites. Els 5 sèpals són concrescents a la base, suborbiculars, més o menys persistents i tenen cilis molt curts.
La corol·la és urceolada, de 5 a 6 mm, blanc verdosa a rosa i té 5 dents apicals revolutes. L'androceu està format per 10 estams inclusos, amb apèndixs apicals tan llargs com les anteres, que estan invertides. Els filaments són pilosos i estan inserits en un disc nectarífer.
L'ovari és súper i està format per 5 carpels soldats en un ovari pentalocular, amb nombrosos primordis seminals+br anàtrops de placentació axial. L'estil és inclús i acaba en un estigma simple.

Fruit i llavor: El fruit és una drupa globosa de 10 mm i de color roig lluent.
Conté 5-7(10) llavors rugoses, amb dos cares planes i una convexa.

Observacions: Comprèn dues varietats, no ben diferenciades del tot: la var. uva-ursi dels Pirineus i la var. crassifolia. Aquesta última es fa a les muntanyes meridionals i té les fulles més gruixudes i les flors més nombroses.