|
||||
|
||||
Ecologia i hàbitat:
Herba perenne (hemicriptòfit) que viu a les escletxes de roques calcàries ombrejades. Saxifragion mediae. Floreix de maig a agost. Morfologia general: És una planta herbàcia acaulescent amb totes les fulles en roseta basal. Morfologia vegetativa: Les fulles son amplament ovades i de marge crenato-dentat. El limbe mesura 2-8 per 1,5-6 cm i el pecíol, de 0,5 a 4 cm. Són peludes per l'anvers i densament hirsutes i ferruginoses pel revers. Morfologia floral: Els escapus són axil·lars i glanduloso-pubescents. Fan de 5 a 15 cm i porten d'1 a 3(6) flors en umbel·la. Les flors són actinomorfes, hermafrodites i normalment pentàmeres. El calze és glandulós i pubescent i té els lòbuls obtusos.3 La corol·la mesura d'1,5 a 2,5(3,5) cm de diàmetre. És de color violeta fosc i té el centre groc i pelut. L'androceu està integrat per 5 estams inserits a la gorja de la corol·la. Les anteres fan de 3 a 4 mm i són grogues. La seva dehiscència és longitudinal. L'ovari és súper, bicarpel·lar, sincàrpic i unilocular, conté nombrosos primordis seminals+br anàtrops i de placentació parietal.+br L'estigma és capitat i enter. Fruit i llavor: Fa una càpsula ovoido-oblonga i aguda. S'obre per dues valves i fa de 10 a 15 mm de longitud. Observacions: És una relíquia prequaternària d'un època més calenta. El nom científic fa memòria de L. F. Ramond, pirineista, i del metge ausonenc Francesc Micó. |